Intervenció del President del Grup municipal socialista durant el ple extraordinari d'aprovació inicial del pressupost municipal del 2012.
Bona tarda
Gràcies senyor alcalde
Se’ns convoca per discutir i votar el pressupost de l’ajuntament de Mataró per l’any 2012. El debat més important, i que arriba més tard que mai, dels que es celebren en aquest Saló de Plens. Arriba tard i separat de l’altre gran debat: el de les ordenances. Però l’important és que arriba i que per tant aquest ajuntament podrà disposar d’un pressupost aprovat per aquest any.
Aprovat perquè ja li avenço el vot favorable del PSC. Aquest és un pressupost que podíem haver fet nosaltres, però també és un pressupost diferent al que haguéssim fet nosaltres si ens
correspongués la responsabilitat. Però, com ja li he dit, el votarem favorablement. Per responsabilitat i per compromís am Mataró.
Aquest pressupost l’haguessin pogut fer nosaltres. La seva estructura, la del pressupost i la del PAM que s’acompanya, no difereix en coses importants de les que s’han vingut votat els darrers anys en aquests mateix Ple. Val a dir que sempre amb el seu vot contrari. Estem convençuts del rigor tècnic amb el que s’ha elaborat. Valorant molt bé la capacitat de generar ingressos i no fent volar coloms en aquest sentit. Quadrat en els ingressos i les despeses com la llei obliga. Com sempre s’havia fet, doncs la competència de l’equip econòmic de la casa ho deixa fora de qualsevol dubte. Rigor tècnic, competència professional, capacitat de treball i esforç dels treballadors i treballadores de la casa a qui vull agrair la
feina feta.
No sentiran doncs de part meva els desqualificatius cap el pressupost que lamentablement hem hagut de sentir altres anys. Pot ser sí que en la política mataronina s’ha produït algun canvi, bàsicament en la forma com s’exerceix l’oposició. Pressupost doncs creïble, rigorós i ben fonamentat
tècnicament. Aquesta és una de les raons per les que podem donar suport al pressupost. Després, de com s’executa tindran vostès tota la responsabilitat.
També és cert que una bona part de les condicions que nosaltres vàrem posar sobre la taula, escrites negre sobre blanc i defugint de l’estil dels pactes secrets i presentades públicament han estat acceptades. Disposar d’una bossa de més de 700.000 € per poder reduir els efectes de la puja
inevitable de l’IBI sobre les famílies en situació de major precarietat, haver pogut recoduir l’ERO de PUMSA o que s’atenguin les nostres prioritats en matèria d’ocupació: la prioritat de les prioritats fent de la generació de
llocs de treball i de la lluita contra l’atur el principal objectiu del treball municipal.
També s’han atès les nostres propostes en temes d’assistència social a les persones que pitjor ho estan passat amb la crisi, en temes relacionats amb la salut, en l’educació i la cultura. El Pla de Xoc contra l’atur, el Consell Econòmic i Social, El Pla d’Actuació als Polígons Industrials, la reforma del mercat de la plaça Gran, el desenvolupament del Maresme-Marítim , l’ampliació del Port, les noves construccions escolars, el Llibre Blanc de la Cultura, l’Eix de la Riera, el projecte del nou Teatre Monumental, el seguiment del tren orbital, entre altres, seran projectes que tindran el segell de l’acord signat entre el govern i el Grup Municipal Socialista. Són també raons importants per poder donar suport al pressupost. Sobre l’IBI la bona notícia és que pel fet d’haver fet la revisió cadastral l’any 2005 ens lliurem de la puja anunciada pel govern de l’estat. Per tant a Mataró no hi haurà puja sobre la puja.
Però no és el pressupost que haguéssim fet nosaltres. Bàsicament perquè, tot i ser el primer pressupost d’un nou mandat i d’un nou govern, no obre nous horitzons a l’economia i a la ciutat. Estem en un moment molt delicat, molt important, i de com ens enfrontem a la crisi, de com plantegem la sortida a la crisi, en dependrà en gran part el nostre futur. I en aquest
sentit el pressupost que avui se’ns presenta no aporta ni novetats ni idees. Es calcula que per que qualsevol projecte important acabi sent realitat es necessiten com a mínim sis anys de tramitacions polítiques i administratives.
El dilluns vostès, i lamentem que ens hàgim hagut d’assabentar per la premsa, signaran el contracte de compra venda del solar de can Fàbregas amb el Corte Inglés. De fet ho farà el gerent de PUMSA que és a qui correspon fer-ho. Pot imaginar, després de les penúries polítiques i personals que he passat la il·lusió que em fa aquesta signatura. Deu anys hem necessitat per arribar a aquest moment. És cert que podíem haver
escurçat, i molt, els terminis si no hagués hagut gent que sistemàticament es va dedicar a posar pals a les rodes a un projecte importantíssim per Mataró.
Tampoc és que l’actitud del grup municipal de CiU durant tot aquests anys, i especialment els darrers quatre anys amb vostè al capdavant, ho hagi facilitat. Vàrem haver d’esperar al mes maig de l’any passat perquè Convergència votés per primera vegada a favor d’un tràmit administratiu del Corte Inglés. Deu anys, doncs per tirar un projecte endavant. Deu anys
també vàrem trigar en poder inaugurar el Tecnocampus.
Vull assenyalar amb això la importància de tenir projectes importants de ciutat treballant-se, madurant-se, tramitant-se, i això no sempre significa tenir partida pressupostària disponible. En les seves propostes pel 2012 hi trobem a faltar, i molt, projectes d’envergadura. Per Mataró i per la comarca. Projectes que necessiten el seu temps i que altres consistoris
futurs acabaran executant. No n’hi ha i els pocs que hi ha provenen de mandats anteriors. Amb l’agreujant que alguns, com el Triangle de Molins (un peça que nosaltres sempre hem interperetat en clau de ciutat) vostès volen tornar a començar de zero però sense cap idea clara ni cap projecte concret sobre la taula. Vostè, senyor Mora, ha parat un projecte clau per la
mobilitat de la ciutat com eren els nous accessos a la C-32. Ho justifica des de la sostenibilitat. Benvingut sigui a aquest club. El que no acabem d’entendre és que pel camí es carregui l’Oficina de l’Agenda 21. La ciutat de Mataró és un referent de les polítiques mediambientals i vostès ara tot això ho posen en entredit. Ja sé que el nom no fa la cosa, però indica clarament quines són les prioritats polítiques en les que treballa un govern. Les mediambientals no semblen ser importants per vostè.
Però parlava dels accesos de l’autopista on vostè ha quedat atrapat en la seva pròpia trampa. Si pel setembre del 2009, en aquest mateix ple, deia que era una obra que feia temps que havia d’estar feta, el tot si val dels darrers mesos ens ha portat a seguir tenint el problema, no tenir les solucions i no saber que ha passat amb els diners. Cent milions d’euros que s’han perdut per Mataró. Ara diuen que pel primer trimestre (esperem que no passi com amb el Marta Mata) la Generalitat ens presentarà un projecte nou. M’aventuro a dir que les semblances amb l’anterior seran importants i que haurem perdut un any i cent milions d’euros.
Com tampoc compartint la seva decisió de suprimir la Secció de Patrimoni de l’Ajuntament. Encara recordem les soflames del senyor Masriera com per no quedar-nos perplexes davant aquesta mesura. És per alguna d’aquestes raons, i també perquè no hem pogut parlar-ne, doncs els documents ens han
estat lliurats aquest mateix cap de setmana, que ens abstindrem en la votació de la plantilla de l’Ajuntament i a l’espera de poder parlar-ne durant el període d’informació pública.
Les ciutats, la ciutat es construeix a partir d’un model predefinit, que es va madurant i perfilant. Però també es construeix sabent aprofitar lesocasions que se’ns poden presentar. El Corte Inglés i el Tecnocampus serien un bon exemple de model de ciutat i el Museu Bassat ho seria el d’oportunitat aprofitada. El Triangle de Molins i els accessos de l’autopista serien exactament el contrari. Menystenir les polítiques ambientals és un error greu en l’àmbit de la sostenibilitat i també de l’economia verda. Una altra oportunitat perduda.
No s’intueix en el pressupost, ni en el PAM, ni tampoc en el document del Pla de mandat cap model de ciutat definit. No li vàrem sentir senyor Mora ni en els quatre anys a l’oposició, ni durant la campanya electoral ni durant els gairebé set mesos que porta d’alcalde de la ciutat. No sabem quin és el seu model de Mataró. Idees manllevades, en bona part del PSC, algunes incorporacions més estètiques que efectives i res més. Vostè fa
uns mesos va triar entre el canvi i la governabilitat de la ciutat.
El canvi s’ha quedat en un no res i la governabilitat, ves per on, avui per avui l’ha de garantir el principal partit de l’oposició, el PSC. Això sí, amb un acord públic i conegut per tothom.
Tenim suficient experiència de govern com per ser molt conscients del moment en el que ens trobem. Nosaltres, el país, Europa i l’economia mundial. Res ens és aliè i tots estem pujats al mateix vaixell. Ara que el dèficit i l’endeutament s’han convertit en un autèntica obsessió (els hi recomano l’article que el Premi Nobel d’economia Paul Krugman va publicar ahir a El País: “retallar la despesa pública quan l’economia està deprimida, deprimeix encara més l’economia”), doncs precisament ara és quan cal valorar els esforços fets en inversions que han de garantir-nos el futur social i econòmic de la ciutat. Important és en quant ens endeutem, però encara més important és en què ens endeutem: el TCM, el Centre de negocis del Rengle, l’habitatge públic i els aparcament, el Front Marítim, el Corte Inglés són peces claus del nostre futur com a ciutat. Dos-cents noranta-dos milions d’euros invertits a Mataró per l’administració local en els darrers quatre anys. Encara els hi podríem sumar els més de vuitanta de la remodelació i ampliació de la planta de residus sòlids urbans, les ampliacions de l’hospital, les millores a l’estació del tren o les escoles construïdes. Inversions que han generat ocupació i riquesa a la ciutat. Com tot en aquesta vida es tracta de saber per què es fan les coses. I nosaltres continuem apostant per una ciutat metropolitana, compacta, innovadora, sostenible i socialment cohesionada. Aquests són els nostres per què. Certament ens agradaria molt conèixer els seus.
Donarem suport al pressupost com ho vàrem fer a les ordenances. No fer-ho seria abdicar de la nostra responsabilitat política, no de la passada sinó sobretot de la futura. En cap de les maneres contribuirem a situar aquesta ciutat en un atzucat. Ni per oportunisme polític ni molt menys per interessos electoralistes. Exercirem la nostra responsabilitat amb totes les
conseqüències i l’assumim en tota la seva integritat. Hem signat un acord de suport als pressupostos, públic i concret, el respectarem com hem respectat sempre els nostres compromisos polítics. Ho fem a canvi de les millores
introduïdes i sense canviar vots per càrrecs ni res semblant. Seguirem a l’oposició, una oposició que com vaig anunciar aquí mateix el dia 11 de juny, serà rigorosa, responsable i alternativa. Amb errors, que segur que hem comès, però amb la necessària humilitat per aprendre cada dia a ser útils, també des de l’oposició a aquesta ciutat. Compti doncs alcalde amb el nostre vot al Pressupost amb l’advertiment que en farem un seguiment acurat dels compromisos adquirits mútuament i del desenvolupament del PAM i del Pressupost. Donem suport a la major, al Pressupost i només al Pressupost, perquè el necessitem. Serem crítics i ja li avenço que presentarem una bateria important d’esmenes al PAM. No ens hem compromès ni en la seva execució i en cap altre tema de ciutat.
No ens busqui en converses de cafè, ni en acords secrets escrits o no. Busqui’ns en el diàleg públic, en reunions amb documents, busqui’ns en la responsabilitat. Restem, això sí, oberts a seguir-ne parlant, a seure’ns tantes vegades com calgui a parlar amb el govern dels assumptes i dels projectes importants per aquesta ciutat. Ho farem amb tota la cordialitat que faci falta i amb tota la lleialtat institucional. La que sempre hem procurat exercir des del Partit dels Socialistes.
Mataró, 4 de gener de 2012
Comentaris
Afegeix el teu comentari