Mataró

Declaració Institucional del Grup Municipal Socialista

  • Actualizado:
  • Creado:

Millorar el sistema públic de pensions i dotar-lo de major capacitat de redistribució i reducció de les desigualtats

El Sistema Públic de Pensions constitueix la política pública amb major capacitat de redistribució i reducció de les desigualtats.

La manca de polítiques actives d’ocupació i de lluita contra la precarietat laboral i la dilació del Govern del Partit Popular en convocar el Pacte de Toledo per dur a terme les reformes necessàries estan posant en risc la sostenibilitat econòmica del sistema de pensions, que ha entrat en un període de dèficits creixents i constants.

El nou mecanisme de revaloració, que es desvincula del poder adquisitiu i amb el factor de sostenibilitat, que ajusta l'import de la pensió en funció de l'esperança de vida, condemna els pensionistes a un progressiu empobriment.

Els resultats d'aquesta política estan a la vista: progressiva pèrdua de poder adquisitiu de les pensions, sensació d'incertesa en els actuals jubilats sobre si l'Estat serà capaç de pagar les seves pensions en els pròxims anys, sentiment d'injustícia en aquells que contribueixen al sistema però dubten que aquest els pugui proporcionar una pensió digna en un futur a 10 o 20 anys vista, i desesperança gairebé absoluta per part de la joventut en què algun dia puguin contribuir i ser protegits pel sistema.

 

El dèficit ha estat compensat per retirades massives del Fons de Reserva que, ha passat de disposar de 66.815.000 d'euros a finals de 2011, als actuals 8.095.000 d'euros, i que si no s'ha esgotat totalment ha estat com a conseqüència del préstec de 10.192.000 d'euros de l'estat a la Seguretat Social contingut en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de 2017. A això cal afegir les quantitats retirades del Fons de Mútues, per import de 8.621.000 d'euros en aquests anys. En definitiva, s'han necessitat fons per import de 93.251.000 d'euros addicionals a les cotitzacions per poder fer front al pagament de les pensions en el període 2012-2017.

El Fons de Reserva, sorgit de la reforma de l'estructura financera de la Seguretat Social duta a terme pels governs socialistes el 1989 i recollit posteriorment com una recomanació del Pacte de Toledo, estava previst per a ser usat quan sorgissin les majors tensions generacionals sobre el sistema, entorn de l'any 2023. En canvi, de seguir amb aquest ritme de despesa i manca de majors ingressos, la nostra guardiola de les pensions quedarà totalment buida aquest any 2018.

Aquest escenari posa en risc la situació financera de la Seguretat Social i en conseqüència, la garantia no només de les pensions actuals sinó també, i especialment, de les pensions futures. Per això és imprescindible adoptar mesures que donin estabilitat al sistema.

Al PSC considerem que el dret a les pensions i l'accés al Sistema de Seguretat Social s'ha de considerar un dret constitucional i ser incorporat com a tal en la reforma de la Carta Magna que proposem. Per a això, plantegem mesures destinades a garantir el futur del Sistema Públic de Pensions: recuperant el Pacte de Toledo i el diàleg social; aprovant un nou Estatut dels Treballadors que promogui drets laborals i ocupació de qualitat; i establint una font complementària de finançament de les pensions, especialment les no contributives, a càrrec dels PGE, com en la majoria dels països del nostre entorn.

Per tot l’anterior, el Grup Municipal del PSC proposa al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents acords:

Primer.- Tornar al consens de 2011 i  derogar els canvis legals introduïts al llarg de la legislatura 2011-2015: la regulació de la jubilació anticipada del RDL 5/2013 i, de manera íntegra, la Llei 23/2013, reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l'Índex de Revaloració del Sistema de Pensions de la Seguretat Social.

Segon.- Garantir el poder adquisitiu de les pensions, recuperant l'actualització de les mateixes d'acord amb l'IPC.

Tercer.- Racionalitzar les despeses del sistema, desplaçant als pressupostos generals de l'Estat 2018 aquells que no corresponen a prestacions, com les despeses següents entre d'altres:

Les mesures de foment de l'ocupació (reduccions de quotes, tarifes planes, etc). Si es considera necessari mantenir alguna, hauria de ser per la via de bonificacions i a càrrec dels PGE.

Les despeses de gestió de les entitats administratives de la Seguretat Social, de la mateixa manera que es fa amb la resta d'organismes públics.

Quart.- Incrementar els ingressos del sistema:

a. Complementant el finançament de la Seguretat Social, entre d'altres mesures, amb ingressos procedents d'impostos destinats anualment a completar els ingressos per cotitzacions fins que aquests es tornin a equilibrar dins del sistema, com ara nous impostos extraordinaris a la banca i a les transaccions financeres. Pensem que si tota la societat espanyola ha contribuït al rescat de les entitats financeres, aquest impost ha de servir per contribuir al rescat del sistema públic de pensions.

b. Intensificant la lluita contra l'ocupació irregular i el frau a la Seguretat Social.

Cinquè.- Millorar la naturalesa protectora del sistema,  modernitzant la gestió del Fons de Reserva a través d'una millora de la seva regulació, recuperant l'establiment de límits a la disposició de fons amb caràcter anual.

Sisè.- Adoptar mesures específiques per anar eliminant progressivament la bretxa propera al 40% existent entre la quantia de les pensions dels homes i de les dones (dèficit de gènere):

Aprovació d'una Llei d'Igualtat Laboral per tal d'eliminar la bretxa salarial, i per tant de cotitzacions, que acaba derivant en pensions més baixes .

Recuperar la iniciativa legislativa socialista, inclosa en la Llei 27/2011 d'incrementar la pensió de viduïtat per a majors de 65 anys que no rebin una altra pensió pública fins a assolir el 60% de la base reguladora, mesura que afecta de manera majoritària  les dones.

Setè.- Introduir en el Pacte de Toledo un nou principi de "reequilibri pressupostari", un concepte que implica una recerca constant de racionalització de despeses i d'ajust d'ingressos cada any, i que tindrà efectes a mitjà termini i fins a finals dels anys 40 del segle XXI.

Vuitè..- Comunicar l’adopció d’aquests acords al Govern espanyol, al Govern de Catalunya i als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat.

 

Mataró, 25 de gener del 2018