“L’atenció primària és un element clau, i sovint oblidat, per tenir un sistema sanitari públic de qualitat que atengui eficaçment les necessitats de la població.

L’atenció primària és el primer punt d’accés a l’assistència sanitària del sistema sanitari públic. La seves funcions van des del diagnòstic, tractament i seguiment dels principals problemes de salut aguts i crònics, el garantir una assistència sanitària i social, treballar aspectes de prevenció i promoció de la salut així com l’atenció d’urgència i també domiciliària.

Des de les retallades que van afectar al sistema sanitari públic català a partir de l’any 2011, l’atenció primària s’ha vist perjudicada per una manca permanent de recursos i personal qualificat, provocant una disminució progressiva en la qualitat del servei i una major càrrega de treball sobre les espatlles dels i les professionals.

La sacsejada que va suposar l’esclat de la pandèmia provocada pel virus de la COVID-19 no ha fet més que agreujar de manera exponencial una situació que ja estava deteriorada. Malgrat que en les dues primeres onades l’impacte directe del virus es va notar sobretot als hospitals, l’atenció primària es va veure perjudicada especialment amb la pèrdua de la presencialitat, que va suposar “de facto” la impossibilitat d’accedir al sistema per part de molts ciutadans i la rebaixa, encara més, de la qualitat del servei. Una presencialitat que, cal recordar, no s’ha recuperat del tot ni en aquells moments en el que la incidència del virus era baixa.

Les posteriors onades de la pandèmia sí que han afectat de ple al sistema d’atenció primària. De fet, els professionals que hi treballen han hagut d’assumir, entre altres tasques, la realització de les proves diagnòstiques de la COVID19, el seguiment dels contactes estrets dels contagiats i els seguiment dels casos a escoles i residències.

Tot això ha relegat a les principals tasques d’aquest servei a un segon pla, quedant desatesa una part important de la ciutadania i dificultant encara més l’accés als especialistes mèdics per a la detecció precoç i el tractament de malalties còniques i/o greus.

A tot això cal sumar-li el cansament lògic del personal, mèdic i d’infermeria, que es veu absolutament desbordat i impotent, malgrat el seu esforç titànic, davant de la situació.

A Mataró hem vist en els darrers mesos protestes, tant per part de professionals com dels usuaris, denunciant la precarització del servei i demanant urgentment una dotació superior de recursos econòmics i humans per a millorar la situació, tal i com ha succeït en els CAPs de La Llàntia i de Rocafonda-Palau.

A més, recentment, i a causa de la gran quantitat de contagis que ha comportat la sisena onada de la pandèmia, des de les direccions territorials d’atenció primària s’ha pres la decisió de prioritzar, principalment, l’atenció de casos COVID-19. Una decisió que posa de manifest la manca d’organització i de previsió per part de les direccions territorials del CatSalut. En gairebé dos anys de pandèmia caldria haver previst situacions com les que estem vivint en aquest moment i haver cercat recursos alternatius o opcions de reinventar-se, com per exemple habilitant dos equips, un d’atenció a la COVID19 i un altre que assegurés les tasques i funcions per les que està configurada l’atenció primària (prevenció, promoció, diagnòstic i tractament de patologies agudes i cròniques) i fins i tot el seguiment de pacients a final de vida.

Som, per tant, davant d’un problema que, agreujat per la crisi generada per la pandèmia, ve de lluny. Un problema de manca de recursos i de mala gestió, com s’ha vist recentment a la nostra ciutat amb motiu de l’aprovació del pressupost de la Generalitat pel 2022, que no contempla compromisos assumits amb la ciutat en aquesta matèria com la construcció del nou CAP Cirera-Molins o l’ampliació del CAP de Rocafonda-Palau operatiu l’any 2023.

Però no només som davant d’un problema de manca de recursos i de mala gestió, ho és també de manca de professionals qualificats. Les direccions dels centres es troben amb veritables problemes per contractar nou personal. Aquesta situació deriva de les poques places que històricament hi ha hagut a les facultats de medicina del nostre país i d’unes condicions laborals que no fan atractiu pels professionals treballar a l’atenció primària, preferint anar a altres serveis o a altres països.

La situació de l’atenció primària és crítica, i cal, per tant, unir forces i sumar esforços de forces polítiques, sindicats, plataformes ciutadanes, professionals i usuaris per redreçar la situació abans que sigui massa tard. Com a societat, no ens podem permetre que els ciutadans es vegin obligats a contractar assegurances privades per poder rebre atenció mèdica i, en conseqüència, que aquells ciutadans amb menors recursos es vegin abocats a no poder accedir a la detecció i tractament precoç de malalties greus, una línia que sovint marca la diferència entre la vida i la mort d’una persona.

Per tot l’exposat anteriorment, el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Mataró, proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents acords:

1. Instar tots els grups polítics presents al consistori, i també a les seves organitzacions a nivell nacional, a establir un pacte per una atenció primària pública ràpida i de qualitat.

2. Instar el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a augmentar els recursos destinats al sistema d’atenció primària i a contractar nou personal per incorporar-se amb urgència als diferents centres del territori.

3. Instar el Departament de Salut a establir, mentre duri aquesta sisena onada, dos equips professionals que garanteixin l’atenció mèdica presencial a pacients COVID19 i a pacients amb altres patologies. Cal garantir el màxim de presencialitat possible als Centres d’Atenció Primària.

4. Instar la Generalitat de Catalunya a la construcció del nou CAP Cirera- Molins i a que l’ampliació del CAP Rocafonda-Palau estigui operativa l’any 2023, tal com es va comprometre amb l’Ajuntament de Mataró.

5. Instar el Ministeri d’Universitats del Govern d’Espanya i el Departament de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat augmentar substancialment les places públiques a les facultats de medicina durant els propers 10 anys.

6. Traslladar els següents acords als departaments de Salut, Economia i Hisenda, Recerca i Universitats i Presidència de la Generalitat de Catalunya, al Ministeri d’Universitats del Govern d’Espanya, als partits polítics representats al Parlament de Catalunya, als sindicats majoritaris en el sector, a les associacions de veïns del municipi, a les plataformes en defensa de la sanitat pública i als mitjans de comunicació locals”.